recording not yet available

Stealing time C, per a violí i piano i d’uns sis minuts de durada, és la tercera peça d'un cicle anomenat 'Stealing time', que significa “robar el temps”. Les dues primeres peces del cicle són per a percussió i electrònica. L’última, serà un trio violí, violoncel i piano que s'estrenarà el proper any 2023.    

El germen que articula l'esmentat cicle es basa en l’experimentació al voltant d'una tècnica sobre la qual estic treballant darrerament: el cànon rítmic per tesselació. Per tal de comprendre aquest concepte certament abstracte, podem pensar en els mosaics del palaus nassarites de la Alhambra. Els artesans que els varen realitzar, treballaren intensament en les diferents maneres de poder modificar certes figures geomètriques per tal que aquestes poguessin ser complementàries les unes amb les altres formant un patró: la condició indispensable era que tot l'espai havia de ser ocupat sense deixar cap forat i sense mai solapar-se les unes amb les altres. D'això se'n diu tessel·lar un pla. La simetria en la seva concepció més amplia del terme és la clau d’aquesta tècnica. En música evidentment no podem tessel·lar en dues dimensions però sí en una, la del temps.      

A Stealing time C tenim per una banda un piano que va desplegant en el temps un cànon rítmic per tesselació de manera molt progressiva, gairebé fractal, i en constant procés d’acceleració i disminució del tempo. Cap a la meitat de la peça, el cànon es replega  tornant d’alguna manera cap al seu origen com si d'un mirall es tractés. Per altra banda, el violí es dedica a fer proliferar un motiu al llarg de tota la peça de manera molt progressiva i obsessiva contraient el temps entre cada una de les seves aparicions, és a dir, el silenci es va escurçant fins a la seva desaparició definitiva, no pas el motiu. Però al contrari del piano, el tempo d’aquest motiu del violí és estable i invariable: no accelera ni alenteix en cap moment. Es crea per tant una certa paradoxa entre ambos instruments gràcies a la contradicció de tempos i ritmes, i entre la percepció d'un temps musical lineal i un altre de circular.