L’obra "Stealing time B" per a Marimba i dispositiu electrònic forma part d’un cicle de quatre peces de format variable anomenat “Stealing time” que vaig iniciar a finals de l’any passat i que culminarà aquest any 2023 amb una obra per a trio amb piano (Stealing time D).

Es tracta d’un cicle que, tal com suggereix el seu nom, pretén articular un discurs al voltant de la contracció del temps musical i la seva particular percepció. “Robar” temps com a metàfora d’un temps musical en constant procés de transformació amb la idea de crear una forma fluida que sembla avançar en el temps irremeiablement però que, paradoxalment, mai arriba enlloc. Es tracta de la recerca d’una linealitat no dirigida. 

Al contrari d’obres meves anteriors on l’acumulació o dispersió d’un sol element genera un linealitat més diàfana, a “Stealing time” la forma s’articula cíclicament i, alhora, en permanent transformació. Es parteix d’un idea neutre que es va transformant permanentment però sense establir un camí recte, sinó més aviat oblic. Paradoxalment, aquesta contradicció genera unes implicacions perceptives que transcendeixen l’objecte inicial.

Cadascuna de les quatre peces del cicle enfoquen la qüestió esmentada des d’òptiques diferents, tenint en compte sobretot les característiques de/ls instruments per els quals està escrit. En el cas concret de “Stealing time B”, el punt de partida és el camp de l'organologia històrica de la Marimba. I en concret, es pretén indagar en la Marimba de chonta, instrument paradigmàtic de la música tradicional del Pacífic Colombià.

​

Amb la creació de “Stealing time B” he volgut reflexionar per una banda sobre la dualitat entre les dues Marimbes de chonta d’afinació diferent, i posar en evidència aquest “conflicte” que s’estableix entre ambdues des d’una perspectiva estrictament musical. Alhora, aquest “conflicte” que transcendeix el propi instrument, reflecteix un fenomen encara més profund: el de la pèrdua de la memòria d’un teixit cultural, el del Pacífic colombià, que progressivament va perdent la seva identitat en detriment d’una cultura cada cop més homogeneïtzada com és l’occidental. Sense entrar en qüestions ètiques, el que m’interessa amb aquest projecte és reflectir aquest “conflicte” a través de la manipulació del temps musical que actua com a metàfora d’un temps sòcio-cultural, el de la memòria i les seves arrels, que a poc a poc es va escorrent entre les nostres mans.