top of page

Kanon vs Cànon

L’encàrrec a Octavi Rumbau fou, doncs, possiblement un dels reptes més complexos que el compositor deu haver encarat. L’opció plantejada per l’autor des del mateix títol ja és tota una declaració d’intencions: Cànon vs. Kànon, és a dir, posar en joc allò canònic (el cànon –dogma, model– del repertori i dels grans protagonistes de la història, l’orquestra, l’etiqueta, l’espai i tot el que aquest representa) amb allò kanònic: el món del hip-hop, de fer campana, dels grafits, de les pistes de bàsquet al carrer, de la segona generació de migrants, de l’adolescència militant i les identitats híbrides i complexes que trobem aquí i ara per tot arreu. L’accepció de cànon com a regla o llei general serveix també per entendre la proposta de n’Octavi com un element que desbarata el propi funcionament de la llei, la impregna de les seves pròpies excepcions i la retrata en tota la seva cruesa com un constructe eixordador. D’altra banda, l’autor planteja simultàniament la dimensió potser més cosmètica del terme “cànon”: la que fa referència a la forma musical que du el mateix nom i que consisteix en una màquina sonora de reproducció automàtica per mitjà del contrapunt –establint, entre línies, uns rols de model a seguir i còpies. Recorrent a l’exemple de cànon més fressat, el de l’honorable Johann Pachelbel –icona kitschuniversal?–, l’autor l’empra com a mitjà d’integració social a partir de la seva desintegració formal: una desconstrucció consistent a fer-lo sonar com un sol bloc sonor permanent, sense que en sigui possible la identificació directa. Un bloc sonor que no té consistència de mineral massís, sinó de bloc d’habitatges: habitat per tota mena de veïns –des d’una MC magribina de catorze anys fins a enregistraments i manipulacions acusmàtiques de tota casta– i encaixat amb dues perspectives clàssiques de la integració com a recurs compositiu: Un americà a París,que integra la ciutat dins la dimensió sonora, i l’“Allegretto” de la Setena de Beethoven, que integra el drama de la condició humana en forma d’ostinato. Un contingut de continents. Jordi Alomar (RMC)

Instrumentation

Professional orchestr

4[1.2.3.pic] 4[1.2.3.Ca] 4[1.2.3.Cl baix.] 4[1.2.3.Cfgt] 4-3-3-1 Hp Pn 1Tmp 4Pc 14 12 10 8 6

Child orchestra

1-1-1-1 2-1-1-0 3Pc 8 6 4 4 2

 

Basquetbeat group

 

Electronics 

 

Details

2013-2014

 

dur. : 25'

Work commissioned by Auditori de Barcelona / Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

 

World Premiere on Mars 28/04 2014 in Auditori de Barcelona / Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) conducted by Salvador Brotons

Publishing

Published by Octavi Rumbau

(Available on request)

bottom of page